Ahir vaig començar un bloc a Vilaweb, o el que vindria ser el mateix: vaig crear un altre lloc dels molts que he creat per a expressar-me. En aquest cas en una web independentista de política catalana (sobretot). A veure, Montserrat, i si et poses a escriure al teu propi bloc?
Doncs no és mala idea, no. El bloc de Vilaweb em sembla una eina per a què la gent gran es queixi. La gent gran que no té Twitter. O que s’ho complementa amb Twitter. Aleshores… per què m’he obert un bloc allà? Doncs no ho tinc gaire clar.
https://blocs.vilaweb.com/montserratps
Partim de la base que li he posat un nom xulo al bloc: D’Alguaire a Barcelona i viceversa. Tranquils, que no parlaré d’homes musculats de pagès. Més aviat ho he trobat un bon altaveu per a queixar-me de tot allò que m’interessa. De fet, el primer post parla justament d’això: “Em queixo i, per tant, existeixo” parodiant a la frase de Descartes per a dir que justament m’he creat el bloc per fer això: queixar-me.
De política no parlaré, perquè ni m’agrada ni m’interessa, però sobre l’estat del meu barri -El Turó de la Peira- sí, o de l’abusiu preu lloguer de Barcelona, o de per què al meu poble -Alguaire- cada cop s’hi fan menys coses, tanquen negocis i ningú vol emprendre. Així que vaig pensar: podria escriure tot això a sercuqui.com, però… ho llegiria algú? Almenys a Vilaweb no m’he de treballar la publicitat, se n’encarreguen ells mateixos de promocionar els posts i els blocs, així que mira, no hi tinc res a perdre.
Total, els 60 lereles de subscripció ja els he pagat. I sabeu per què he pagat una subscripció d’un diari que poques vegades llegeixo? Perquè sóc periodista i em fot bastanta ràbia que es vagin tancant mitjans. Puc estar-hi més o menys d’acord, però és una eina de llibertat d’expressió imprescindible.
Així que, sí, tinc 60 lereles menys al meu pobre compte corrent. Hauré de prostituïr-me…. que, com està el tema en temps de pandèmia? En fi, que ja començo a desvariar.
Visca la llibertat d’expressió i visca els mil i un projectes que he creat per expressar alguna cosa que encara no sé què és.
Oh, blogosfera, t’estimo.