Literal. Tornar a Ser Cuqui no només vol dir que em veureu més sovint per aquest món blocaire, sinó que va ser l’objectiu principal a l’hora de crear aquest web/blog.
[button label=”Leer post en castellano” link=”https://www.sercuqui.com/blog-es/volver-a-ser-cuqui/” target=”_self” color=”” _fw_coder=”aggressive” __fw_editor_shortcodes_id=”fc8c5d9574be32dd4266c3255da41986″][/button]Des de fa uns quants anys que estic lluitant amb una depressió i amb una apatia que em desesperen. Jo sóc una persona, o almenys tinc aquesta idea, molt emprenedora, de voler fer moltes coses, molts projectes,… però en els últims anys he notat que la depressió s’emportava també aquesta motivació que sempre m’ha definit. I un bon dia (un 11 d’octubre concretament) vaig crear aquesta pàgina.
Treballo en el sector del màrketing, així que el primer que vaig fer va ser crear una pàgina de Facebook, crear un Instagram, un Twitter, un correu i, per tant, un domini propi: sercuqui.com. Em costava creure que un nom tan bo com aquest no estigués ja agafat, però vaig tenir sort. Bé.
I ara què? Doncs ara començaré a publicar al blog i a les xarxes tot allò que m’agrada/em motiva. Des de receptes, botigues, objectes, recomanacions (pelis, tv, sèries, llibres),… lo que sigui! Venga, a publicar!!
Ser Cuqui es va convertir com en la meva filosofia FINS QUE… em va començar a seguir gent que coneixia i que, segurament, estaven oberts a criticar el que veiessin. Sóc d’Alguaire, un petit poble de 3.000 habitants on tots ens coneixem i, per tant, sempre costa una mica més obrir-se si saps que la gent del teu poble, allà on encara viuen els teus pares i part de la família, et poden estar vigilant/controlant/criticant. “I si li diuen als meus pares…?” Aquesta mentalitat és molt de poble, si també en teniu un, m’entendreu.
Doncs un dia al poble em va parar una dona i em va dir: “què diu la cuqui?” i aquesta frase em va tirar enrere moltíssim. Si creo un blog/web que es digui ‘Ser Cuqui’ vol dir que la gent em pot dir ‘Cuqui’? No és el meu objectiu.
Em dic Montserrat Puñet Soriano i aquest blog és perquè vull tornar a Ser Cuqui. Vull tornar a què m’apassionin les mateixes coses que feien aD (abans de la Depressió), que els projectes m’omplin el dia de felicitat, que la meva motivació i les ganes d’emprendre no s’apaguin mai. Això és Ser Cuqui, però, per favor, no em digueu Cuqui.
1 pensament a «Tornar a Ser Cuqui»