Un dels principals motius de crear el web Ser Cuqui és crear uns hàbits sans tant pel que fa alimentació, esport i imatge personal. Avui us ensenyo la meva primera recepta de melmelada de préssec. Estic molt emocionada ♥
La meva padrina Maria (sóc de la província de Lleida i se’m fa estrany dir-li “àvia Maria”) era una gran experta en fer tot tipus de conserves i melmelades. Però com que va morir quan era bastant jove, no vaig poder aprendre molt de les seves dots culinàries així que si em permetreu intentaré seguir la seva estampa començant per aquesta humil recepta.
INGREDIENTS
- 1kg de préssec paraguaià pelat i desossat
- 400gr de sucre moreno de canya integral
- Suc d’una llimona
PREPARACIÓ
Un cop tinguem els prèssecs pelats, desossats i tallats a trossos petits, els posarem a la cassola que utilitzarem després juntament amb el sucre i el suc de la llimona.
Ho deixarem reposar un parell d’hores a la nevera o a algun lloc fresc per a què es maceri. Com que està fet amb sucre moreno de canya integral, el color de la melmelada ens sortirà més fosc, però és igual de bona i més sana.
Quan hagi passat el temps citat, posarem la cassola a foc lent mentre es va fent i ho anirem mesclant amb una cullera de fusta (sempre és millor) fins que agafi la consistència desitjada.
Normalment són uns 35-45 minuts, depenent de la força del foc.
Si volem podem triturar-ho, depenent del nostre gust.
Posarem la melmelada en pots de vidre (prèviament escaldats) i els segellarem al bany maria. Per a què no hàgiu de buscar com ho vaig fer jo, per escaldar els pots els heu de netejar amb aigua i sabó i posar-los al microones 5 minuts a potència màxima.
I pel bany maria el millor és posar els pots oberts en aigua bullint durant uns 10 minuts, tapar-los ben fort i deixar-los uns 10 minuts més. Un cop els traiem del foc, es posen de cap per avall i es deixen així unes quantes hores (una nit, per exemple) i d’aquesta manera s’acaba de fer al buit.
La melmelada és recomanable guardar-la un màxim de sis mesos.
I ja està, la meva primera experiència amb la melmelada de préssec és positiva perquè pensava que seria més complicat però el resultat ha sortit una miiica dolç. El proper cop posaré menys sucre o algun altre edulcorant com estèvia.
La veritat és que s’ha de tenir paciència i ganes de fer conserves i melmelades i jo tinc de les dues coses, així que us aniré ensenyant més receptes en breu… ah, i un petit detall: no m’agrada la melmelada, així que aprofitaré per fer regals casolans quan em surtin millor.
Espero que gaudiu d’aquesta cuqui recepta! Deixeu-me un comentari quan l’hàgiu provat o si teniu qualsevol dubte.