M’encanta cuinar però no cuino… voleu saber per què? (Post personal)

Avui vinc a parlar una mica sobre mi perquè ho necessito. Vaig crear aquest blog amb la única intenció de poder escriure sobre tot allò que volgués i necessités. No necessito que ningú em llegeixi, tal i com vaig dir en el meu últim post: escric perquè m’ajuda i em fa feliç.

Mai ho he posat per escrit però tinc un petit (gran) problema amb el menjar. Per tant, l’altre dia quan em vaig posar a ordenar els llibres que tinc, vaig flipar una mica veient la quantitat de receptaris que tinc.

Per la fotografia es pot intuir que m’agrada cuinar. Molt. Però no cuino. Gens.

La meva àvia Maria cuinava molt bé, la meva mare també i el meu germà és xef però jo no cuino. Mai. Només quan és per a les altres persones. Per exemple, les receptes que tinc per aquí de galetes de mantega i els espirals de Nutella sempre els he fet únicament quan són per a celebracions com aniversaris, sants o altres i per portar a la feina o donar a les companyes de pis.

De fet els meus llibres de receptes se separen en: menjar sa i rebosteria. La part sensata que em diu que he de menjar millor del que faig, que he divertir-me a la cuina sense caure en dietes avorrides, que he de cuidar-me en tots els aspectes… i la part creativa fàcil, aquella que dóna la imatge tan cuqui i bonica de pastissets, cupcakes, etc.

Sembla que acabo de descobrir una cosa… i si cuino sa però bonic/cuqui?

Aquí potser les lectores de WeLoverSize m’entendrien (gràcies per existir), però molts cops quan em venen ganes de cuinar rebosteria, de fer coses cuquis, em ve la idea al cap que estic massa grassa per fer rebosteria. Sabeu allò que se’n diu gordofòbia? Doncs això tinc al cap.

Però bé, temes psicològics apart, crec que des d’aquí faig una crida a mi mateixa (hola, Montserrat) per començar a apreciar el menjar d’una altra manera, sense ser negatiu, senses càstigs. Avui cuinaré per sopar. Decidit.

Ah! I aquest cap de setmana vaig a Oporto i segurament tornaré amb algun altre nou llibre de receptes en portuguès, castellà, anglès o xinès.

Gràcies per estar a l’altra banda, encara que no hi hagi ningú, i donar-me la llibertat d’explicar el que és important per a mi. També he de dir que aquest tema del menjar és massa complicat per a mi però avui he aconseguit treure una mica la poteta… anirem avançant.

Desitgeu-me sort i recomaneu-me llibres de receptes aquí sota!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada