Fenomen A todos los chicos de los que me enamoré

Fa un temps que està disponible a Netflix la pel·lícula A todos los chicos de los que me enamoré i ho confesso: l’he vist tants cops que a l’adolescent que viu dins meu ja li comença a fer una mica de vergonya aliena. Però a la senyora de 31 anys de fora li continua encantant. Voleu saber per què?

La història està basada en el llibre homònim de la Jenny Han (hi ha trilogia) sobre la Lara Jean, una adolescent que escriu cartes d’amor als nois de qui s’enamora per poder oblidar-se’n. Però les cartes, EN PRINCIPI, no s’envien.

No us espereu una pel·lícula que pugui guanyar premis més enllà dels MTV Movie Awards. És d’aquelles entretingudes que no et fan pensar gaire però que, almenys a mi, et deixen amb un bon sabor de boca. El llibre ho va petar entre el públic juvenil i la pel·lícula no s’ha quedat enrera.

Justament està dirigida a aquest públic però quan parlem de públic juvenil no ens referim només a adolescents, ja que és apta per a tots els públics (senyores de 31 anys incloses).

No sé si a vosaltres us passa però molts cops quan llegeixo un llibre i després veig la seva pel·lícula, sempre em quedo amb el llibre. Segurament perquè m’imagino la història i els personatges d’una manera molt diferent. Però després hi ha el cas que em va passar amb Els Jocs de la Fam (The Hunger Games): vaig provar de llegir el llibre, no m’enganxava, vaig mirar la pel·lícula, vaig reagafar el llibre, el vaig devorar.

Doncs en aquest cas em va passar una cosa similar. Primer vaig veure la pel·lícula i ara que he llegit els llibres, he de dir que li he agafat un carinyo especial a la versió cinematogràfica. Aquí el tràiler:

No us puc negar que el carisma dels actors han jugat molt a favor en què predominin al meu cap també en la versió literària, però crec que la pel·lícula consta d’un càsting molt encertat. La protagonista, la Lana Condor (sortia a X-Men: Apocalipsis) sap jugar molt bé les seves cartes sent tant expressiva i clava el paper de la Lara Jean Song Covey. I, a veure, ja que estic de confessions no puc negar que sóc una senyora de 31 anys que ha tingut un petit (ejem) enamorament amb en Peter Kavinsky, el protagonista masculí de la pel·lícula. Però és que… vosaltres no?

Li diuen el nou Zac Efron, però per mi en Noah Centineo li passa la mà per la cara mil vegades (sí, aquest comentari m’ha fet una mica de vergonya aliena fins i tot a mi). El trobareu també a Sierra Burgess is a Loser (he parlat sobre la peli aquí).

Us recomano tant la pel·lícula com els llibres, sobretot ara que Netflix ha confirmat que faran una segona part de la pel·lícula.

Coneixíeu el fenomen To All the boys I’ve loved before?? Deixeu-me un comentari!

2 pensaments a «Fenomen A todos los chicos de los que me enamoré»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada