{:ct}i avui torna a ser 8 de març (i faig vaga){:}{:es}y hoy vuelve a ser 8 de marzo (y hago huelga){:}

{:ct}I avui torna a ser 8 de març.

Els diaris s’omplen de titulars sobre el dia de la dona treballadora, d’articles sobre com n’és de difícil tirar endavant havent nascut dona i, a sobre, sent treballadora, de reportatges sobre els problemes de ser mare i treballadora, de les desigualtats de sou,…

I les xarxes socials s’omplen de fotografies i missatges celebrant el dia de la dona treballadora. centenars de milers de milions de missatges encoratjadors, donant ànim a les dones, mares i filles treballadores.

©It was never a Dress

Cada 8 de març celebrem el dia de les dones, de les dones treballadores, d’Elles. i demà, com cada any, serà 9 de març i les dones deixarem de tenir veu, de tenir un dia.

Perquè avui, i només avui, hem de sentir-nos agraïdes de ser dones. demà ja no importa, demà continuarem rebent desiguatats salarials, tracte masclista quotidià i ens tocarà ser mares. perquè a un home mai se li pregunta si vol ser pare, però a les dones sí, perquè és la raó de la nostra existència: parir.

No ens equivoquem, que se celebri el dia de la dona treballadora és una ofensa més que confirma la desigualtat de gènere. Sincerament, que avui se’ns feliciti per ser dona és equiparable a què ahir, demà i tots els altres dies de l’any no es valori el nostre paper com a dona/persona en la societat.

I avui torna a ser 8 de març… i participo en la vaga feminista.

Durant el dia d’avui no vaig a treballar, ni consumiré, ni cuidaré de res ni de ningú. I sortiré al carrer a defensar els meus drets.

Un company de feina m’ha preguntat per què ho feia, si a la feina on estic actualment tinc unes bones condicions i “no em puc queixar”. Doncs ho faig perquè no tinc cap intenció d’abaixar el cap i fer com si tot estigués bé.

Imatge capçalera: Agustina Guerrero

{:}{:es}Y hoy vuelve a ser 8 de marzo…

Los periódicos se llenan de titulares sobre el día de la mujer trabajadora, de artículos sobre cómo de complicado es salir adelante habiendo nacido mujer y, encima, siendo trabajadora, de reportajes sobre los problemas de ser madre y trabajadora, de las desigualdades de sueldo,…

Y las redes sociales se inundan de fotografías y mensajes celebrando el día de la mujer trabajadora. Centenares de miles de millones de mensajes dando ánimo a las mujeres, madres e hijas trabajadoras.

 

©It was never a Dress

Cada 8 de marzo celebramos el día de las mujeres, de las mujeres trabajadoras, de ELLAS. Y mañana, como cada año, será 9 de marzo y las mujeres dejaremos de tener voz, de tener un día.

Porque hoy -y sólo hoy- tenemos que sentirnos agradecidas de ser mujeres. Mañana no importa. Mañana continuaremos recibiendo desigualdades salariales, trato machista cotidiano y nos tocará ser madres. Porque a un hombre nunca se le pregunta si quiere ser padre, pero a las mujeres sí, ya que la razón de nuestra existencia es parir.

No nos equivoquemos. Que se celebre el día de la mujer trabajadora es una ofensa más que confirma la desigualdad de género. Sinceramente, que hoy se nos felicite por ser mujer es equiparable a que ayer, mañana y los otros días del año no se valore nuestro papel como mujer/persona en la sociedad.

Y hoy vuelve a ser 8 de marzo… y participo en la huelga feminista.

 

Durante el día de hoy no iré a trabajar, ni consumiré, ni cuidaré de nada ni de nadie. Saldré a la calle a defender mis derechos.

Un compañero de trabajo me ha preguntado por qué lo hacía, si actualmente tengo una situación laboral estable y “no me puedo quejar”. Pues lo hago porque no tengo ninguna intención de bajar la cabeza y hacer como si todo estuviese bien.

 

Imagen cabecera: Agustina Guerrero

{:}

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada