Motius per veure la sèrie The Bold Type

Què fan tres noies vestides com models agafades de la mà davant de la via del metro de Nova York? Així és com comença el primer capítol de The Bold Type, una sèrie original d’Amazon que m’ha enganxat. Aquí un llistat de motius per seguir la sèrie des de JA:

(més…)

{:ct}i avui torna a ser 8 de març (i faig vaga){:}{:es}y hoy vuelve a ser 8 de marzo (y hago huelga){:}

{:ct}I avui torna a ser 8 de març.

Els diaris s’omplen de titulars sobre el dia de la dona treballadora, d’articles sobre com n’és de difícil tirar endavant havent nascut dona i, a sobre, sent treballadora, de reportatges sobre els problemes de ser mare i treballadora, de les desigualtats de sou,…

I les xarxes socials s’omplen de fotografies i missatges celebrant el dia de la dona treballadora. centenars de milers de milions de missatges encoratjadors, donant ànim a les dones, mares i filles treballadores.

©It was never a Dress

Cada 8 de març celebrem el dia de les dones, de les dones treballadores, d’Elles. i demà, com cada any, serà 9 de març i les dones deixarem de tenir veu, de tenir un dia.

Perquè avui, i només avui, hem de sentir-nos agraïdes de ser dones. demà ja no importa, demà continuarem rebent desiguatats salarials, tracte masclista quotidià i ens tocarà ser mares. perquè a un home mai se li pregunta si vol ser pare, però a les dones sí, perquè és la raó de la nostra existència: parir.

No ens equivoquem, que se celebri el dia de la dona treballadora és una ofensa més que confirma la desigualtat de gènere. Sincerament, que avui se’ns feliciti per ser dona és equiparable a què ahir, demà i tots els altres dies de l’any no es valori el nostre paper com a dona/persona en la societat.

I avui torna a ser 8 de març… i participo en la vaga feminista.

Durant el dia d’avui no vaig a treballar, ni consumiré, ni cuidaré de res ni de ningú. I sortiré al carrer a defensar els meus drets.

Un company de feina m’ha preguntat per què ho feia, si a la feina on estic actualment tinc unes bones condicions i “no em puc queixar”. Doncs ho faig perquè no tinc cap intenció d’abaixar el cap i fer com si tot estigués bé.

Imatge capçalera: Agustina Guerrero

{:}{:es}Y hoy vuelve a ser 8 de marzo…

Los periódicos se llenan de titulares sobre el día de la mujer trabajadora, de artículos sobre cómo de complicado es salir adelante habiendo nacido mujer y, encima, siendo trabajadora, de reportajes sobre los problemas de ser madre y trabajadora, de las desigualdades de sueldo,…

Y las redes sociales se inundan de fotografías y mensajes celebrando el día de la mujer trabajadora. Centenares de miles de millones de mensajes dando ánimo a las mujeres, madres e hijas trabajadoras.

 

©It was never a Dress

Cada 8 de marzo celebramos el día de las mujeres, de las mujeres trabajadoras, de ELLAS. Y mañana, como cada año, será 9 de marzo y las mujeres dejaremos de tener voz, de tener un día.

Porque hoy -y sólo hoy- tenemos que sentirnos agradecidas de ser mujeres. Mañana no importa. Mañana continuaremos recibiendo desigualdades salariales, trato machista cotidiano y nos tocará ser madres. Porque a un hombre nunca se le pregunta si quiere ser padre, pero a las mujeres sí, ya que la razón de nuestra existencia es parir.

No nos equivoquemos. Que se celebre el día de la mujer trabajadora es una ofensa más que confirma la desigualdad de género. Sinceramente, que hoy se nos felicite por ser mujer es equiparable a que ayer, mañana y los otros días del año no se valore nuestro papel como mujer/persona en la sociedad.

Y hoy vuelve a ser 8 de marzo… y participo en la huelga feminista.

 

Durante el día de hoy no iré a trabajar, ni consumiré, ni cuidaré de nada ni de nadie. Saldré a la calle a defender mis derechos.

Un compañero de trabajo me ha preguntado por qué lo hacía, si actualmente tengo una situación laboral estable y “no me puedo quejar”. Pues lo hago porque no tengo ninguna intención de bajar la cabeza y hacer como si todo estuviese bien.

 

Imagen cabecera: Agustina Guerrero

{:}

{:ct}Il·lustradores dibuixen la Vaga Feminista 8M{:}{:es}Ilustradoras dibujan la Huelga Feminista 8M{:}

{:ct}Demà 8 de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora i des de comitès feministes han organitzat LA Vaga Feminista 8M. Perquè si nosaltres parem, es para el món.

Algunes il·lustradores nacionals han volgut aportar el seu gra d’arena amb els seus dibuixos. Durant tot el dia d’avui i demà aniré publicant les il·lustracions que més m’han cridat l’atenció.

Podreu accedir al web/fanpage de les il·lustradores clicant a sobre de cada imatge.

Margalida Vinyes

La il·lustradora mallorquina ha creat una de les imatges que més es compartiran durant aquests dies. Ha fet el dibuix amb el títol tant en català, com en castellà i en anglès i no em pot agradar més.

Donem-li la volta!

8m huelga feminista vaga feminista dóna-li la volta dale la vuelta ilustración margalida vinyes

Agustina Guerrero

L’autora d’un dels personatges més carismàtics i estimats, la Volátil de Diario de una Volátil, ha publicat aquest matí aquesta imatge simple i clara sobre la manifestació del 8M.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració dibuix agustina guerrero yo paro diario de una volátil

Perquè sí, parem, però no ens quedarem quietes. Ens menjarem els carrers.

Esther Gili

La il·lustradora catalana Esther Gili ens ha presentat aquest proposta per recordar-nos que fer vaga no és només no anar a treballar per compte aliè. És no consumir i no cuidar a ningú o a res.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració esther gili dibuix

Perquè, malauradament, la dona no només treballa, sinó que s’encarrega de gran part de les tasques de casa, de cuidar als fills/pares/avis i de fer mil coses a la vegada.

Lyona

Com no podia ser d’altra manera, la Lyona també s’ha afegit a publicar una il·lustració per a recolzar la vaga feminista del 8M i ho ha fet amb l’estil que l’acompanya des del primer dia.

La seva paleta de colors té com a principal aquest rosa llamatiu que, amb un aparent dibuix central fa una crida a lluitar pels teus drets.

8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració lyona ivanova fight for your rights

Un altre dia us parlaré més en profundidat del gran planter d’il·lustradores que tenim a Espanya, ja que són tantes i tan bones que necessiten un post especial.

CUQUIPETICIÓ: Si, com jo, compartiu aquestes imatges a les xarxes socials, mencioneu a la il·lustradora que l’ha dibuixat. En el món creatiu i digital hi ha molt robatori i nosaltres hem de ser els primers en evitar-ho.{:}{:es}Mañana 8 de marzo se celebra el Día de la Mujer Trabajadora y desde comités feministas han organizado LA huelga feminista 8M. Porque si nosotros paramos, se para el mundo.

Algunas ilustradoras nacionales han querido aportar su granito de arena con sus dibujos. Durante todo el día de hoy y mañana iré publicando las que me hayan llamado más la atención.

Podéis acceder a la web/fanpage de las ilustradores haciendo clic encima de cada imagen.

Margalida Vinyes

La ilustradora mallorquina ha creado una de las imágenes que más se compartirán durante estos días. Ha hecho el dibujo con el título en castellano, catalán e inglés y no puede gustarme más.

¡Démosle la vuelta!

huelga feminista vaga feminista 8m dale la vuelta margalida vinyes dibuix il·lustració ilustración

Agustina Guerrero

La autora de uno de los personajes más carismáticos y queridos, la Volátil de Diario de una Volátil, ha publicado esta mañana esta imagen simple y clara sobre la huelga del 8M.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració dibuix agustina guerrero yo paro diario de una volátil

Porque sí, pararemos, pero no nos quedaremos quietas. Nos comeremos las calles.

Esther Gili

La ilustradora catalana Esther Gili noas ha presentado esta propuesta para recordarnos que hacer huelga no es sólo no ir a trabajar por cuenta propia. Es no consumir y no cuidar a nadie ni a nada.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració esther gili dibuix

Porque, lamentablemente, la mujer no sólo trabaja, sino que se encarga de gran parte de las tareas domésticas, de cuidar a los hijos, padre y abuelos y de hacer mil cosas a la vez.

Lyona

Como no podía se de otro modo, Lyona también se ha sumado a publicar una ilustración para apoyar la huelga feminista del 8M y lo ha hecho con el estilo que la acompaña desde el primer día.

Su paleta de colores tiene como principal este rosa llamativo que, con un aparente simple dibujo central hace un llamamiento a luchar por nuestros derechos.

8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració lyona ivanova fight for your rights

Otro día os hablaré con mayor profundidad de la gran plantilla de ilustradores que tenemos en España, ya que son tantas y tan buenas que necesitan un post especial.

CUQUIPETICIÓN: Si, como yo, compartís estas imágenes en redes sociales, mencionad a la ilustradora que la ha dibujado. En el mundo creativo y digital hay mucho robo y tenemos la obligación de evitarlo.{:}

{:ct}#NoEstasSola La “vida normal” al judici de La Manada{:}{:es}#NoEstasSola La “vida normal” en el juicio a La Manada{:}

{:ct}Cada cop que obro les xarxes socials se’m trenca una mica més el cor, i ja n’hi ha prou. No puc fer més que unir-me a la indignació col·lectiva però insuficient pels fets relatats al judici de La Manada, els cinc amiguets que van violar en grup a una noia als San Fermín del 2016. PROU. #NoEstasSola

El cor se’ns va encongir quan van sortir a la llum els fets de la violació col·lectiva i, 16 mesos després, se’ns ha trencat el cor a tots els que hem vist amb incredulitat el relat del judici de La Manada.

Resulta que l’advocat que els defensa va ensenyar durant el judici fotografies de les xarxes socials de la víctima per dir que no va ser una violació pel fet que la noia no estava traumatitzada, ja que feia “vida normal”.

Però què putes està passant en aquest món? Quina vida tens permís de fer després d’una violació?

Per suposat les xarxes socials s’han bolcat amb la víctima i denuncien aquests comentaris masclistes. Aquí teniu un grandiós però petit recull de moltes veus que es pregunten com se suposa que s’ha de comportar una víctima de violació.

També m’agradaria citar una part del discurs que Carles Francino ha fet durant la seva editorial de La Ventana a Cadena SER: “dudar de la palabra de una mujer que dice haber sido agredida sigue funcionando; o por lo menos sigue formando parte del paisaje”. Escolteu l’àudio sencer aquí.

I és tristament cert el que diu Francino. Perquè el que hauria de ser notícia avui és que La Manada ha estat empresonada després de cometre violació a una noia entre 5 persones. Però no. El que és notícia és que la noia faci “vida normal”.

Però el el problema no és únicament aquesta Manada, sinó els milers de milions de manades que existeixen al món que no entenen una cosa tan fàcil com: NO és NO. Fins i tot quan dius que sí però al final dius NO. Fins i tot quan surts de casa amb la roba més provocadora del món és NO.

Apart de la indignació, aquest escrit està dedicat a la noia que està vivint un calvari 16 mesos després de ser violada i a totes les noies que han passat per la mateixa situació. No esteu soles, les persones que us creiem i us defensarem sempre sí que som una autèntica manada.{:}{:es}Cada vez que abro las redes sociales se me rompe un poco más el corazón y ya es suficiente. No puedo hacer más que unirme a la indignación colectiva pero insuficiente por los hechos relatados en el juicio de La Manada, los cinco amiguitos que violaron en grupo a una chica en los San Fermines de 2016.

El corazón se nos encogió cuando salieron a la luz los hechos de la violación colectiva y, 16 meses después, se nos ha roto de nuevo el corazón a todos los que hemos visto con incredulidad el relato del juicio de La Manada.

Resulta que el abogado que los defiende enseñó durante el juicio fotografías de las redes sociales de la víctima para decir que no fue una violación por el hecho de que la chica no está traumatizada, ya que hace “vida normal”.

¿Pero qué cojones está pasando en este mundo? ¿Qué vida tienes permiso a vivir después de una violación?

Por suerte las redes sociales no han tardado en volcarse con la víctima y denuncia estos comentarios machistas. Aquí tenéis un grandioso pero pequeño recopilatorio de muchas veces que se preguntan como se supone que se tiene que comportar una víctima de violación.

También me gustaría citar una parte del discurso que Carles Francino ha dado durante su editorial de La Ventana en Cadena Ser: “dudar de la palabra de una mujer que dice haber sido agredida sigue funcionando; o por lo menos sigue formando parte del paisaje”. Escuchad el audio completo aquí.

Y es tristemente cierto lo que dice Francino. Porque lo que debería ser noticia hoy es que La Manada ha sido encarcelada después de cometer violación a una chica entre 5 personas. Pero no. Lo que es noticia es que la chicha haga “vida normal”.

Pero el problema no es únicamente esta Manada, sino los millares de millones de manadas que existen en el mundo que no entienden una cosa tan fácil como: NO es NO. Incluso cuando dices que sí pero al final dices NO. Incluso cuando sales de casa con la ropa más provocadora del mundo es NO.

Aparte de la indignación, este escrito está dedicado a la chica que está viviendo un calvario 16 meses después de ser violada y a todas las mujeres que han pasado por la misma situación. No estáis solas, las personas que os creemos y os defenderemos siempre sí que somos una auténtica manada.{:}

10 Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Avui, 10 d’octubre, és el Dia Mundial de la Salut Mental i no puc tancar el dia sense pronunciar-me al respecte per explicar quina és la meva postura personal i la meva crida a una bona educació en salut mental en la nostra societat.

Perquè és una llàstima que no s’ensenyi a les escoles, a les cases, al carrer, a tot arreu, sobre la salut mental i la seva importància. Perquè tots o gairebé tots tenim una persona propera que no gaudeix d’una salut mental òptima… i per què dic això?

Perquè jo sóc una d’aquestes persones.

I ho dic per primer cop a la vida i ho poso per escrit també sobretot per treure-li importància.  Perquè no tenir un bona salut mental o tenir problemes de salut mental no vol dir estar boig, aquest pensament és un dels grans errors que han creat un tabú al voltant d’aquest tema.

No tenir una bona salut mental es resumeix en què cada cop estàs més cansat/da, estàs trist/a sense saber per què, vas desgastant-te sense recarregar energia,… et fas analítiques, creient que et passa alguna cosa física. I les analítiques surten bé.

Perquè, amics meus, físicament no et passa res.

Però de cop i volta t’adones que aquesta sensació t’ha fet augmentar de pes i encara no saps com ha passat. No has estat conscient de tots els efectes que t’han produït la teva mala salut mental.

El meu sobrepès és causa i conseqüència de no estar bé, de no trobar-se bé, de no entendre què et passa.

I, malauradament, per molt que ho intentis, tu sol/a no podràs sortir d’aquest bucle ja que no tens les eines per fer-ho. Pots conèixer la teoria però no saps com aplicar-la. Pots escoltar els consells dels teus amics/coneguts però creus que això no és per tu.

I és veritat. Els consells no poden venir d’aquests amics/coneguts que veuen la teva situació com una cosa externa, per molt que parlis amb ells. Els consells que t’ajudaran vindran de professionals.

Però qui més t’ajudarà a sortir del pou ets tu mateix/a. Per exemple, jo he creat aquest blog per a recuperar a la noia Cuqui que s’amaga darrere de vàries capes.

Podeu veure els meus progressos a Instagram 🙂

{:ct}Tom Cruise i la relació entre Katie Holmes i Jamie Foxx{:}{:es}Tom Cruise y la relación entre Katie Holmes y Jamie Foxx{:}

{:ct}El dimecres 6 de setembre va sortir a la llum la relació entre Katie Holmes i Jamie Foxx… ara bé, què hi pinta a tot això el Tom Cruise? Jo encara estic en xoc.

La veritat és que aquesta mena de notícies no em criden gens l’atenció, no perdo ni dos segons en llegir el titular però en aquest cas ha estat diferent pel paper de Tom Cruise. Per a qui estigui tan o més desconnectat que jo de la premsa rosa, Tom Cruise i Katie Holmes van estar junts des de 2006 a 2012 i van tenir una nena, Suri.

Doncs un cop divorciada, al 2013 la Katie Holmes (Batman Begins) va començar una relació amb també l’actor Jamie Foxx (Django Unchained) que no s’ha confirmat fins aquesta setmana. Amb això podríem pensar que la parella forma part de l’anormalitat de Hollywood en què no es coneixen tots els detalls de la seva intimitat, però va més enllà.

Funny Cat GIF - Find & Share on GIPHY

Resulta que el sr Tom Cruise va afegir unes quantes clàusules al divorci amb la Katie Holmes. D’aquesta manera entenem que ella era qui es volia separar i ell, per concedir-li el divorci, va imposar unes condicions.

Primer, Katie Holmes no pot parlar malament ni de Tom Cruise ni de la seva vinculació a la Cienciologia (religió que tufeja). De fet, un dels motius del divorci amb Cruise és que Holmes no volia que la seva filla estudiés a casa amb professors particulars (es veu que és condició, suposo que així es tanquen més en el seu gueto), sinó en una escola normal.

Per altra banda, la Katie tenia prohibit aparèixer públicament amb cap parella en els següents cinc anys després del seu divorci. Tot això per no afectar a la imatge de Cruise.

P E R D O N A ?

Senyors de Hollywood i consumidors, potser que comencem a plantejar-nos el paper d’aquest homenet al panorama cultural. Si fa uns mesos es va fer boicot a Jonnhy Depp per pressumpte maltractament a la seva ex Amber Heard (no va costar gaire, és bastant pèssim), crec que Cruise no es mereix menys.

Em passo si dic que tot això fa olor a maltractament? Apart de creure’s amb el dret de controlar la vida pública i privada de la seva ex, hi ha massa indicis que ens fan pensar que això no acaba aquí. O ningú recorda que Nicole Kidman no podia portar talons per no semblar més alta que ell?

Per favor.

Què en penseu vosaltres?{:}{:es}Miércoles 6 de septiembre salió a la luz la relació entre Katie Holmes y Jamie Foxx, ahora bien… qué pinta en todo esto Tom Cruise? Yo encara estoy en shock.

La verdad es que este tipo de noticias no me llaman nada la atención, no pierdo ni dos segundos en leer los titulares pero en este caso ha sido distinto por el papel de Tom Cruise. Para quien esté tan o más desconectad@ que yo de la prensa rosa, Cruise y Holmes estuvieron casados desde 2006 a 2012 y tuvieron una hija, Suri Cruise.

Una vez divorciada, en el 2013 Katie Holmes (Dawon’s Creek) empezó una relación con el también actor Jamie Foxx (Djando Unchained) que no se ha confirmado hasta esta semana. Con esto podemos pensar que la pareja forma parte de la anormalidad de Hollywood en que no se conocen todos los detalles de sus vidas, pero va más lejos.

Funny Cat GIF - Find & Share on GIPHY

Resulta que el sr. Tom Cruise añadió unas cuantas cláusulas en el divorcio con Katie Holmes. De este modo interpretamos que ella fue quien quería el divorcio y él, para concedérselo, le impuso varias condiciones.

Primero, Katie Holmes no puede hablar mal ni de Tom Cruise ni de su vinculación a la Cienciologia (religión que huele a podrido). De hecho, uno del os motivos de la separación con Cruise es que Holmes no quería que su hija estudiase en casa con profesores particulares (se ve que es obligatorio, supongo que para no salir de su burbuja/gueto), sino en una escuela normal.

Por otra parte, Katie tenía prohibido aparecer públicamente con ningún hombre en los siguientes cinco años después de su divorcio. Todo esto para no afectar a la imagen de Cruise.

¿ P E R D O N A ?

Señores de Hollywood y consumidores, quizás que empecemos a plantearnos el papel de este hombrecito en el panorama cultural. Si hace unos meses se hizo con Johnny Depp por presunto maltrato a su ex esposa Amber Heard (no costó mucho, su trabajo es pésimo) creo que Cruise no se merece menos.

¿Me paso si digo que todo esto huele a maltrato? Aparte de creerse con el derecho de controlar la vida pública y privada de su ex mujer, hay demasiados indicios que nos hacen pensar que no se termina aquí. ¿O es que ya nadie se acuerda de que Nicole Kidman no podía llevar talones para no parecer más alta que él?

Por favor.

¿Qué pensáis vosotros del tema?{:}

{:ct}Scout Penelope: una icona feminista de 3 anys{:}{:es}Scout Penelope, la icono feminista de 3 años{:}

{:ct}Deu ser l’edat, però últimament ha incrementat el número de fills que apareixen al meu timeline de xarxes socials… un altre dia escriuré què penso sobre que es publiquin certes fotografies però avui m’ha cridat l’atenció una nena que ha destacat per totes les altres: l’Scout Penelope, una icona feminista de només tres anys.  (més…)