Handmade Festival 2018: una experiència agredolça

Si seguiu les meves xarxes socials, haureu vist que els últims dies he estat bastant monotemàtica amb un esdeveniment que, per a mi, era com l’esdeveniment més important de l’any: Handmade Festival 2018. Doncs bé, us explico una mica què em va semblar.

handmade festival 2018 barcelona

El primer que he de dir és que era el primer cop que hi anava, ja que des de que es va crear la primera edició el 2014, no he pogut assistir-hi mai. Suposo que aquest fet no va fer més que incrementar les meves expectatives.

No sóc, ni molt menys, cap experta en handmade ni res de l’altre món però sí que és un sector que m’apassiona i, com tot allò que m’apassiona, m’obsessiona força. Així que, sota el meu criteri us vull explicar què m’ha decepcionat, què m’ha agradat i què milloraria a continuació.

M’ha decepcionat…

Malauradament, començo amb aquesta secció perquè quan la gent em pregunta què m’ha semblat, automàticament faig cara de pomes agres. Em vaig flipar amb les expectatives.

  • Nordic Edition? Encara busco algun element que em recordés a l’estil nòrdic…
  • Molt poc cuqui: això us pot semblar una ximpleria, però és la meva percepció. Quan parlo o sento parlar sobre handmade m’imagino coses molt mones i, per tant, un festival handmade m’espero que sigui tan cuqui que plori arcs de Sant Martí. Doncs no va ser així, segurament per culpa de la ubicació ja que em va semblar més entrar a una fira corrent que a una Handmade.
  • Entrades: entenc perfectament que s’ha de recuperar la inversió de l’organització i vendre entrades, però ni el preu em va semblar just (21€ l’abonament o 10€/dia), ni em va semblar correcte que et fessin escollir prèviament el dia en concret de la visita. Perquè, no sé vosaltres, però jo no puc saber què faré concretament cada dia del cap de setmana amb previsió… que això no és el Primavera Sound!
  • Sequera d’idees: m’encantaria dir que el Festival m’ha inspirat per a nous projectes, però no ha estat el cas. Hi havia una gran secció d’scrapbooking que, sincerament, a mi no em fa ni fu ni fa (potser per tema de packaging) però he trobat bastant a faltar aquella pluja d’idees a l’estil Pinterest que esperava.

M’ha agradat…♥ 

  • Nous descobriments: una de les coses que m’emporto amb més carinyo és el llistat d’expositors que van participar a la fira, per poder xafardejar-los i visitar-los (física i digitalment) totes les vegades que vulgui. Un exemple, els sonalls (i la paradeta en general) de la firma Filohmena:

handmade festival 2018 barcelona filohmena

  • Descomptes molons. El Festival et donava l’opció d’agafar unes revistes amb descomptes especials i exclusius per aprofitar durant i després de l’esdeveniment. Espero que no se’m caduquin…
  • Creativitat pràctica: els tallers i masterclass han estat un dels grans al·licients del festival, ja que pots aprendre a fer vàries coses com brodat, llacets (pajarita), ganxet i mitja,… sempre i quan siguis ràpid, ja que hi havia places limitades.
  • Per a tota la família: tot i que el target era clarament femení, em vaig trobar tant amb gent jove com gent molt gran, apart dels nens que voltaven per allà jugant. Una cosa que segurament van agraïr els pares és que allà poguessin treballar la seva creativitat:
  • Xarxes socials: m’encanta com s’utilitzen les xarxes socials, sobretot Instagram, per promocionar i ensenyar tallers, stands, etc. De fet, em va agradar tant la il·lusió digital que la realitat em va defraudar una mica (però això ja és cosa meva).
  • Llibres DIY: sóc una apassionada del handmade, DIY i dels llibres… així que em vaig comprar el llibre de Mònica Rodríguez Limia: Cómo crear y gestionar tu proyectoCraft, que ja feia temps que li tenia moltes ganes.

Milloraria…

  • La ubicació. Això ja ho he comentat abans, però crec que Barcelona ens ofereix altres espais per fer una fira handmade molt millors que Fira Barcelona.
  • El plantejament: crec que no cobraria entrada però sí que apostaria per tallers de pagament durant l’esdeveniment. Que se’n facin varis en stands, en llocs adequats per ells, etc. I les masterclass que siguin amb passe VIP, per exemple. Crec que si s’enfoca a un target handmade-obsessiu (holi), es pagarà el preu del taller.

Però, finalment he de dir que l’any vinent també hi aniré. Amb més projectes en ment i, qui sap si algun dia seré jo qui tingui un stand al Handmade Festival… ah, i ja que no ens llegeix ningú… sabeu què? tenia bastants stands preferits perquè els segueixo per xarxes socials però em va ser totalment impossible entablar una mínima conversa amb aquestes persones, ja que fora del món digital (vull pensar que també a causa de l’estrés de la fira) no són tan mr wonderful com diuen.

En fi, que visqui el handmade! 

Llibre ‘El inquilino del ático’ de Laura Vincent i Sébastien Duron (CAMR Novelas)

A través de Twitter, CAMR Novelas, un segell literari romàntic enfocat sobretot a dones, em va oferir la possibilitat de poder llegir i ressenyar un dels seus llibres. Era una oferta que no podia rebutjar (com diria aquell), així que vaig escollir el llibre El inquilino del ático, firmat per Laura Vicent i Sébastien Duron… dues persones que, a priori, no existeixen.

(més…)

{:ct}Unboxing Birchbox Maig 2018{:}{:es}Unboxing Birchbox Mayo 2018{:}

{:ct}Per si no ho heu notat, sóc una compradora compulsiva i m’agrada tot allò cuqui però que sóc un desastre cuidant-me (hola, ser cuqui!), així que ja us podeu imaginar la meva cara quan vaig descobrir les súper cuqui caixetes Birchbox. No m’hi vaig poder resistir! Aquí teniu l’Unboxing Birchbox Maig 2018.

(més…)

Llibre Ready Player One d’Ernest Cline

Avui us porto un llibre bastant diferent de tot el que he anat publicant fins ara al blog, però és que em sembla una obra d’art i no puc deixar de fer una breu sinopsis i insistir una mica (no ens enganyem, insistiré molt) en què heu de llegir-lo el més aviat possible. Estic parlant de  Ready Player One d’Ernest Cline.

(més…)

{:ct}i avui torna a ser 8 de març (i faig vaga){:}{:es}y hoy vuelve a ser 8 de marzo (y hago huelga){:}

{:ct}I avui torna a ser 8 de març.

Els diaris s’omplen de titulars sobre el dia de la dona treballadora, d’articles sobre com n’és de difícil tirar endavant havent nascut dona i, a sobre, sent treballadora, de reportatges sobre els problemes de ser mare i treballadora, de les desigualtats de sou,…

I les xarxes socials s’omplen de fotografies i missatges celebrant el dia de la dona treballadora. centenars de milers de milions de missatges encoratjadors, donant ànim a les dones, mares i filles treballadores.

©It was never a Dress

Cada 8 de març celebrem el dia de les dones, de les dones treballadores, d’Elles. i demà, com cada any, serà 9 de març i les dones deixarem de tenir veu, de tenir un dia.

Perquè avui, i només avui, hem de sentir-nos agraïdes de ser dones. demà ja no importa, demà continuarem rebent desiguatats salarials, tracte masclista quotidià i ens tocarà ser mares. perquè a un home mai se li pregunta si vol ser pare, però a les dones sí, perquè és la raó de la nostra existència: parir.

No ens equivoquem, que se celebri el dia de la dona treballadora és una ofensa més que confirma la desigualtat de gènere. Sincerament, que avui se’ns feliciti per ser dona és equiparable a què ahir, demà i tots els altres dies de l’any no es valori el nostre paper com a dona/persona en la societat.

I avui torna a ser 8 de març… i participo en la vaga feminista.

Durant el dia d’avui no vaig a treballar, ni consumiré, ni cuidaré de res ni de ningú. I sortiré al carrer a defensar els meus drets.

Un company de feina m’ha preguntat per què ho feia, si a la feina on estic actualment tinc unes bones condicions i “no em puc queixar”. Doncs ho faig perquè no tinc cap intenció d’abaixar el cap i fer com si tot estigués bé.

Imatge capçalera: Agustina Guerrero

{:}{:es}Y hoy vuelve a ser 8 de marzo…

Los periódicos se llenan de titulares sobre el día de la mujer trabajadora, de artículos sobre cómo de complicado es salir adelante habiendo nacido mujer y, encima, siendo trabajadora, de reportajes sobre los problemas de ser madre y trabajadora, de las desigualdades de sueldo,…

Y las redes sociales se inundan de fotografías y mensajes celebrando el día de la mujer trabajadora. Centenares de miles de millones de mensajes dando ánimo a las mujeres, madres e hijas trabajadoras.

 

©It was never a Dress

Cada 8 de marzo celebramos el día de las mujeres, de las mujeres trabajadoras, de ELLAS. Y mañana, como cada año, será 9 de marzo y las mujeres dejaremos de tener voz, de tener un día.

Porque hoy -y sólo hoy- tenemos que sentirnos agradecidas de ser mujeres. Mañana no importa. Mañana continuaremos recibiendo desigualdades salariales, trato machista cotidiano y nos tocará ser madres. Porque a un hombre nunca se le pregunta si quiere ser padre, pero a las mujeres sí, ya que la razón de nuestra existencia es parir.

No nos equivoquemos. Que se celebre el día de la mujer trabajadora es una ofensa más que confirma la desigualdad de género. Sinceramente, que hoy se nos felicite por ser mujer es equiparable a que ayer, mañana y los otros días del año no se valore nuestro papel como mujer/persona en la sociedad.

Y hoy vuelve a ser 8 de marzo… y participo en la huelga feminista.

 

Durante el día de hoy no iré a trabajar, ni consumiré, ni cuidaré de nada ni de nadie. Saldré a la calle a defender mis derechos.

Un compañero de trabajo me ha preguntado por qué lo hacía, si actualmente tengo una situación laboral estable y “no me puedo quejar”. Pues lo hago porque no tengo ninguna intención de bajar la cabeza y hacer como si todo estuviese bien.

 

Imagen cabecera: Agustina Guerrero

{:}

{:ct}Il·lustradores dibuixen la Vaga Feminista 8M{:}{:es}Ilustradoras dibujan la Huelga Feminista 8M{:}

{:ct}Demà 8 de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora i des de comitès feministes han organitzat LA Vaga Feminista 8M. Perquè si nosaltres parem, es para el món.

Algunes il·lustradores nacionals han volgut aportar el seu gra d’arena amb els seus dibuixos. Durant tot el dia d’avui i demà aniré publicant les il·lustracions que més m’han cridat l’atenció.

Podreu accedir al web/fanpage de les il·lustradores clicant a sobre de cada imatge.

Margalida Vinyes

La il·lustradora mallorquina ha creat una de les imatges que més es compartiran durant aquests dies. Ha fet el dibuix amb el títol tant en català, com en castellà i en anglès i no em pot agradar més.

Donem-li la volta!

8m huelga feminista vaga feminista dóna-li la volta dale la vuelta ilustración margalida vinyes

Agustina Guerrero

L’autora d’un dels personatges més carismàtics i estimats, la Volátil de Diario de una Volátil, ha publicat aquest matí aquesta imatge simple i clara sobre la manifestació del 8M.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració dibuix agustina guerrero yo paro diario de una volátil

Perquè sí, parem, però no ens quedarem quietes. Ens menjarem els carrers.

Esther Gili

La il·lustradora catalana Esther Gili ens ha presentat aquest proposta per recordar-nos que fer vaga no és només no anar a treballar per compte aliè. És no consumir i no cuidar a ningú o a res.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració esther gili dibuix

Perquè, malauradament, la dona no només treballa, sinó que s’encarrega de gran part de les tasques de casa, de cuidar als fills/pares/avis i de fer mil coses a la vegada.

Lyona

Com no podia ser d’altra manera, la Lyona també s’ha afegit a publicar una il·lustració per a recolzar la vaga feminista del 8M i ho ha fet amb l’estil que l’acompanya des del primer dia.

La seva paleta de colors té com a principal aquest rosa llamatiu que, amb un aparent dibuix central fa una crida a lluitar pels teus drets.

8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració lyona ivanova fight for your rights

Un altre dia us parlaré més en profundidat del gran planter d’il·lustradores que tenim a Espanya, ja que són tantes i tan bones que necessiten un post especial.

CUQUIPETICIÓ: Si, com jo, compartiu aquestes imatges a les xarxes socials, mencioneu a la il·lustradora que l’ha dibuixat. En el món creatiu i digital hi ha molt robatori i nosaltres hem de ser els primers en evitar-ho.{:}{:es}Mañana 8 de marzo se celebra el Día de la Mujer Trabajadora y desde comités feministas han organizado LA huelga feminista 8M. Porque si nosotros paramos, se para el mundo.

Algunas ilustradoras nacionales han querido aportar su granito de arena con sus dibujos. Durante todo el día de hoy y mañana iré publicando las que me hayan llamado más la atención.

Podéis acceder a la web/fanpage de las ilustradores haciendo clic encima de cada imagen.

Margalida Vinyes

La ilustradora mallorquina ha creado una de las imágenes que más se compartirán durante estos días. Ha hecho el dibujo con el título en castellano, catalán e inglés y no puede gustarme más.

¡Démosle la vuelta!

huelga feminista vaga feminista 8m dale la vuelta margalida vinyes dibuix il·lustració ilustración

Agustina Guerrero

La autora de uno de los personajes más carismáticos y queridos, la Volátil de Diario de una Volátil, ha publicado esta mañana esta imagen simple y clara sobre la huelga del 8M.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració dibuix agustina guerrero yo paro diario de una volátil

Porque sí, pararemos, pero no nos quedaremos quietas. Nos comeremos las calles.

Esther Gili

La ilustradora catalana Esther Gili noas ha presentado esta propuesta para recordarnos que hacer huelga no es sólo no ir a trabajar por cuenta propia. Es no consumir y no cuidar a nadie ni a nada.8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració esther gili dibuix

Porque, lamentablemente, la mujer no sólo trabaja, sino que se encarga de gran parte de las tareas domésticas, de cuidar a los hijos, padre y abuelos y de hacer mil cosas a la vez.

Lyona

Como no podía se de otro modo, Lyona también se ha sumado a publicar una ilustración para apoyar la huelga feminista del 8M y lo ha hecho con el estilo que la acompaña desde el primer día.

Su paleta de colores tiene como principal este rosa llamativo que, con un aparente simple dibujo central hace un llamamiento a luchar por nuestros derechos.

8m huelga feminista vaga feminista ilustración il·lustració lyona ivanova fight for your rights

Otro día os hablaré con mayor profundidad de la gran plantilla de ilustradores que tenemos en España, ya que son tantas y tan buenas que necesitan un post especial.

CUQUIPETICIÓN: Si, como yo, compartís estas imágenes en redes sociales, mencionad a la ilustradora que la ha dibujado. En el mundo creativo y digital hay mucho robo y tenemos la obligación de evitarlo.{:}

VIATJAR: La Casa de la Julieta

Avui us parlaré d’un lloc que tinc moltes ganes de visitar: la  Casa de la Julieta a Verona (Itàlia), tant pel seu encant com per ser un centre d’atracció turística fora del comú. Ara sabreu per què…

(més…)

{:ct}#NoEstasSola La “vida normal” al judici de La Manada{:}{:es}#NoEstasSola La “vida normal” en el juicio a La Manada{:}

{:ct}Cada cop que obro les xarxes socials se’m trenca una mica més el cor, i ja n’hi ha prou. No puc fer més que unir-me a la indignació col·lectiva però insuficient pels fets relatats al judici de La Manada, els cinc amiguets que van violar en grup a una noia als San Fermín del 2016. PROU. #NoEstasSola

El cor se’ns va encongir quan van sortir a la llum els fets de la violació col·lectiva i, 16 mesos després, se’ns ha trencat el cor a tots els que hem vist amb incredulitat el relat del judici de La Manada.

Resulta que l’advocat que els defensa va ensenyar durant el judici fotografies de les xarxes socials de la víctima per dir que no va ser una violació pel fet que la noia no estava traumatitzada, ja que feia “vida normal”.

Però què putes està passant en aquest món? Quina vida tens permís de fer després d’una violació?

Per suposat les xarxes socials s’han bolcat amb la víctima i denuncien aquests comentaris masclistes. Aquí teniu un grandiós però petit recull de moltes veus que es pregunten com se suposa que s’ha de comportar una víctima de violació.

També m’agradaria citar una part del discurs que Carles Francino ha fet durant la seva editorial de La Ventana a Cadena SER: “dudar de la palabra de una mujer que dice haber sido agredida sigue funcionando; o por lo menos sigue formando parte del paisaje”. Escolteu l’àudio sencer aquí.

I és tristament cert el que diu Francino. Perquè el que hauria de ser notícia avui és que La Manada ha estat empresonada després de cometre violació a una noia entre 5 persones. Però no. El que és notícia és que la noia faci “vida normal”.

Però el el problema no és únicament aquesta Manada, sinó els milers de milions de manades que existeixen al món que no entenen una cosa tan fàcil com: NO és NO. Fins i tot quan dius que sí però al final dius NO. Fins i tot quan surts de casa amb la roba més provocadora del món és NO.

Apart de la indignació, aquest escrit està dedicat a la noia que està vivint un calvari 16 mesos després de ser violada i a totes les noies que han passat per la mateixa situació. No esteu soles, les persones que us creiem i us defensarem sempre sí que som una autèntica manada.{:}{:es}Cada vez que abro las redes sociales se me rompe un poco más el corazón y ya es suficiente. No puedo hacer más que unirme a la indignación colectiva pero insuficiente por los hechos relatados en el juicio de La Manada, los cinco amiguitos que violaron en grupo a una chica en los San Fermines de 2016.

El corazón se nos encogió cuando salieron a la luz los hechos de la violación colectiva y, 16 meses después, se nos ha roto de nuevo el corazón a todos los que hemos visto con incredulidad el relato del juicio de La Manada.

Resulta que el abogado que los defiende enseñó durante el juicio fotografías de las redes sociales de la víctima para decir que no fue una violación por el hecho de que la chica no está traumatizada, ya que hace “vida normal”.

¿Pero qué cojones está pasando en este mundo? ¿Qué vida tienes permiso a vivir después de una violación?

Por suerte las redes sociales no han tardado en volcarse con la víctima y denuncia estos comentarios machistas. Aquí tenéis un grandioso pero pequeño recopilatorio de muchas veces que se preguntan como se supone que se tiene que comportar una víctima de violación.

También me gustaría citar una parte del discurso que Carles Francino ha dado durante su editorial de La Ventana en Cadena Ser: “dudar de la palabra de una mujer que dice haber sido agredida sigue funcionando; o por lo menos sigue formando parte del paisaje”. Escuchad el audio completo aquí.

Y es tristemente cierto lo que dice Francino. Porque lo que debería ser noticia hoy es que La Manada ha sido encarcelada después de cometer violación a una chica entre 5 personas. Pero no. Lo que es noticia es que la chicha haga “vida normal”.

Pero el problema no es únicamente esta Manada, sino los millares de millones de manadas que existen en el mundo que no entienden una cosa tan fácil como: NO es NO. Incluso cuando dices que sí pero al final dices NO. Incluso cuando sales de casa con la ropa más provocadora del mundo es NO.

Aparte de la indignación, este escrito está dedicado a la chica que está viviendo un calvario 16 meses después de ser violada y a todas las mujeres que han pasado por la misma situación. No estáis solas, las personas que os creemos y os defenderemos siempre sí que somos una auténtica manada.{:}

{:ct}Llibre La Vida en Rosa de Victoria Connelly{:}{:es}Libro La Vida en Rosa de Victoria Connelly{:}

{:ct}Últimament estic fent rècord de llibres llegits en poc temps i avui us presento un altre cas, el del llibre La Vida en Rosa, novel·la escrita per l’autora Victoria Connelly i publicat per Amazon.

(més…)

Sèrie Literària: Chicas Magazine d’Olivia Kiss

Per desconnectar de la trista actualitat política que estem vivint a Catalunya i Espanya en general, vaig decidir endinsar-me en la sèrie literària Chicas Magazine d’Olivia Kiss. El resultat? m’he llegit 3 llibres en 3 dies.

Tot va començar quan vaig demanar una recomanació literària al Twitter de Ser Cuqui i vaig trobar aquest tuit del 25 d’octubre de la periodista i escriptora Paloma Pérez Diez (llibres: Tu sonrisa mueve mi mundo i Otra vez esa sensación –> pendents de llegir!)

Com a la Paloma, em va cridar l’antenció la portada i, tot i que a vegades aquests tipus de llibres em facin una mica de mandra per ser previsibles, vaig decidir començar-lo. A més, com que és un llibre que puc aconseguir gratuïtament des de Kindle Unlimited, no tenia res a perdre-hi.

[Les imatges estan enllaçades a la fitxa/compra/lloguer de Amazon]

Chicas Magazine #1: La chica que soñaba con un anillo

chicas magazine olivia kiss la chica que soñaba con un anillo kindle unlimited

La història gira al voltant de la Jane, una redactora de la revista Golden Miller que es dedica a cobrir i a escriure sobre bodes. Ho fa amb la seva millor amiga i companya de pis, Zoe. Li encanta la seva feina i tot sembla que sigui perfecte fins que, per un canvi des de direcció, li toca treballar amb en Gabe Jenkins.

Suposo que ja us imagineu de què va el llibre però sincerament, jo també ho sabia abans de començar-lo i em va enganxar moltíssim des de la primera pàgina. Així que no em va costar gaire (hola, Kindle Unlimited!) decidir-me a atacar el segon: La chica de los deportes. Comprar.

Chicas Magazine #2: La chica de los deportes

chicas magazine olivia kiss la chica de los deportes kindle unlimited

En aquest segon llibre de la sèrie, la protagonista la coneixem del primer, és la Zoe Matson, amiga i companya de pis i de feina de la Jane.

La Zoe passa a ser redactora d’esports, la seva gran passió, i li toca cobrir i fer un reportatge sencer dels jugadors de hockey del New York Rangers, fet que l’obliga a conviure amb ells i convertir-se en una més.

Per suposat, que entre tants homes sorgirà alguna història d’amor i sexe pel mig, però ja no dic res més. Si voleu saber-ne més, la versió Kindle costa 2,99€ i el trobareu gratuït a Kindle Unlimited. Comprar.

Chicas Magazine #3: La chica y la bestia

chicas magazine olivia kiss la chica y la bestia kindle unlimited

I, ja que hi estava posada, vaig seguir amb el tercer llibre que gira al voltant de l’Ava Bell, la tímida i discreta secretària del director de la revista Golden Miller, Dominic Miller, conegut com La Bèstia pel seu caràcter distant, fred i autoritari.

L’Ava té pocs amics a l’oficina, ja que tothom es pensa que és una espècies d’esbirro del Miller i que no poden criticar-lo… excepte la Jane, Zoe (en aquest llibre, Maggie…no em pregunteu per què) i la Gina.

I és amb elles am qui es pot sincerar més sobre treballar amb el Dominic, ja que és la secretària que més ha durat al lloc i ningú ho entèn. Però, una nit, per casualitats del destí es veu implicada en una fusió important per a la revista. La seva tasca? Fer-se passar per la xicota del cap. Comprar.

Chicas Magazine #4: La chica que perdió su zapato

la chica que perdió su zapato serie literaria chicas magazine olivia kissQuan l’àvia de la Gina, sabatera artesana, li regala un parell de sabates úniques li diu que li portaran sort i que quan les porti tot li anirà bé. Ella, escèptica, les té guardades durant més de 20 anys a la caixa original fins que decideix estrenar-les el dia del sopar d’empresa de la revista Golden Miller, on treballa juntament amb les seves amigues Jane, Zoe i Ava.

Què poc s’esperava que les paraules de la seva àvia serien certes quan l’endemà arriba a casa després d’una nit màgica al costat de Blake Miller, el hearbreaker de la família… i sense una de les seves estimades sabates.

Mentrestant, en Blake ha apostat el seu cotxe esportiu amb el seu millor amic Gabe a què aconseguirà canviar els seus mals hàbits en un mes i es convertirà en el treballador eficaç del negoci familiar, tot i que tant el seu germà Dominik com el seu pare no hi tinguin gaires esperances. Comprar.

Chicas Magazine #4: La chica que quería ser princesa

la chica que quería ser princesa serie literaria chicas magazine olivia kiss

La germana petita de la família Miller, n’Olivia, està cansada de ser tractada com una nena mimada i vol posar-hi fi. És així com decideix començar a guanyar diners treballant a la revista que gestionen els seus germanas, Golden Miller, per poder assolir el seu somni de viure sense els diners del seu pare.

Com a prova per donar-li la feina, els seus germans Blake i Dominic li demanen una entrevista personal amb el cantant Liam Carter. Però l’Olivia desconeix totalment qui és i, sobretot, que aquest porta anys tancat a casa negant-se a parlar en públic i, per suposat, amb cap mitjà de comunicació.

L’Olivia no és de tirar la tovallola i farà tot el possible per conseguir l’entrevista i el seu somni… ¿Podrà fer-ho? Podeu descobrir-ho vosaltres mateixos comprant el llibre aquí.

♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥ ♥

No us espereu que aquests llibres us canvïin la vida, no ho farà, però la seva lectura fresca i ràpida és perfecta per a passar una estona entretinguda o per desconnectar de tot i de tothom.

Després de l’aturada literària entre “La Chica y la Bestia” i  “La Chica qu perdió su zapato”, vaig estar esperant novetats per part l’autora Olivia Kiss (m’imagino que un pseudònim perquè no hi ha RES d’informació a la xarxa) i vaig llegir la saga Kiss que ja us comentaré en algun altre post.

Sincerament, després d’aquesta sèrie literària em quedo amb la seva manera d’enganxar-me i entretenir-me. És per això que m’ha despertat ganes d’escriure una novel·la de l’estil però sense caure en el tòpic de noia qui ha de ser salvada per un noi… que no necessitem que ningú ens salvi.