Des de fa uns tres mesos visc sola i, tot i que encara estic acostumant-me a la llibertat que em dóna, estic descobrint petits plaers com un que fins ara m’era impensable: tenir una nevera tota per a mi. Nevera i congelador, al tanto!
viure sola
avui és el primer dia que m’he quedat a dormir al pis. bé, que m’he quedat i he anat a la feina. podríem dir que oficialment és el primer dia, en general. tot i que ja hagi passat dos nits en un matalàs al terra, amb un coixí que em fa mal d’esquena i envoltada…
Escriure perquè vols, no per a què et llegeixin
Fa temps que tinc moltes ganes de tornar a agafar aquest blog per les banyes però quan entro dins de Blog Post, m’agafa la síndrome del paper en blanc. Què dic? Què he de dir? Algú s’ho llegirà? Fins que penso, a veure Montserrat (sí, aquest és el meu nom): I A QUI LI IMPORTA…
